NOTA INFORMATIVA
Barcelona, 29 de febrer de 2019

L’estudi genètic de l’Alzheimer més gran fins avui

DESCOBREIXEN 5 GENS NOUS RELACIONATS AMB LA MALALTIA D'ALZHEIMER

•    La revista Nature Genetics, una de les revistes més prestigioses del món, publica avui un estudi en el qual es descobreixen 5 gens relacionats amb l'aparició de la malaltia d'Alzheimer.

•    L'estudi va examinar el genoma de més de 94.000 persones i té una notòria participació espanyola a través del projecte GR@ACE, liderat per Fundació ACE amb el suport i impuls de “La Caixa”, GRIFOLS i l’Institut de Salut Carlos III. Fundació ACE és membre del consorci espanyol de genètiques DEGESCO que, en total, ha aportat a l'estudi 11.455 mostres.

•    La malaltia d'Alzheimer és el tipus més comú de demència. Es desencadena per la mort de les neurones i es presenta en dues variants. L'anomenada variant familiar és relativament estranya, la causen certes mutacions en el genoma i es manifesta abans dels 65 anys. La variant més comuna, la d'aparició tardana, representa més del 90 per cent dels casos. Malgrat ser la més habitual, fins ara només es coneixien 20 factors de risc per a aquesta variant. En l'estudi publicat ahir, el consorci internacional IGAP confirma l'existència d'altres 5 nous gens. 

El consorci IGAP (International Genomics of Alzheimer’s Project) de genètica d'Alzheimer, amb la participació del consorci espanyol DEGESCO, ha identificat cinc gens relacionats amb la malaltia d'Alzheimer. 

La revista Nature Genetics publica avui l'estudi Meta-analysis of genetic association with diagnosed Alzheimer's disease identifies novella risk loci and implicates Abeta, Tau, immunity and lipid processing, un meta anàlisi que ha permès descobrir 5 noves variants genètiques que influeixen en el risc de malaltia d'Alzheimer.

L'estudi descobreix també com la unió d'algunes variants genètiques a una proteïna anomenada "tau" pot afectar el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer en una etapa més primerenca del que es pensava anteriorment. Els resultats revelen una característica comuna abans desconeguda entre l'alzheimer precoç i l'alzheimer d'aparició tardana sobre com es descomponen certes proteïnes anomenades proteïnes precursores d'amiloide.

Aquesta última troballa suggereix que algunes teràpies desenvolupades per als casos d'aparició precoç també poden funcionar per als casos d'inici tardà.

El meta anàlisi, que combina i reavalua les dades recopilades per quatre consorcis que conformen el Projecte Internacional de Genòmica d'Alzheimer (IGAP), apareixerà avui a la revista Nature Genetics, una de les revistes més prestigioses del món.

Aquest projecte sense precedents, finançat en part per l'Institut Nacional sobre l'Envelliment (NIA) i altres components dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), ha analitzat més dades genètiques que cap altre estudi de la malaltia d'Alzheimer fins avui.

Representació espanyola al consorci IGAP (International Genomics of Alzheimer’s Project)

L'aportació del consorci DEGESCO (Dementia Genetics Spanish Consortium) a aquest programa ha superat amb escreix contribucions anteriors a l'activitat de l’IGAP: ha incorporat en total les mostres de 11.455 persones. 

Gràcies a l'esforç conjunt de DEGESCO, Espanya és el tercer país del món amb més subjectes analitzats després dels Estats Units i Gran Bretanya. 

De fet, la població espanyola suposa un 12% del total de l’estudi. La participació de DEGESCO inclou activitats de nou institucions que es desglossen a continuació: 

Fundació ACE Institut Català de Neurociències Aplicades – CIBERNED (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives) ha aportat en total: 8.366 persones (2.989 casos i 5.377 controls).

1.    Projecte GR@ACE 1.582 Persones amb Alzheimer (AD) + 3.086 controls: 4.668 mostres.
2.    Col·lecció 1 de Fundació ACE: 932 AD y 1.813 controles: 2.745 mostres.
3.    Col·lecció 2 de Fundació ACE: 475 AD y 478 controles: 953 mostres.

Els grups participants addicionals del Dementia Genetics Spanish Consortium (DEGESCO) han aportat en total: 3.089 persones (1.646 casos i 1.443 controls).

1.    Servei de Neurologia. H. Santa Creu i Sant Pau, Barcelona: 280 AD i 200 controls.
2.    Departament d’Immunologia, Hospital Universitari Doctor Negrín, Las Palmas de Gran Canaria. 255 AD y 294 controls.
3.    IdiPAZ, Institut d’Investigació Sanitària la Paz, Madrid, i Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM), Madrid. 92 AD i 153 controls.
4.    Molecular Genetics Laboratory, Hospital Universitari Central d’Astúries, Oviedo. 242 AD i 169 controls.
5.    Fundació per la Recerca Biomèdica i Social Mútua Terrassa, Barcelona, 421 AD i 338 controls.
6.    Servei de Neurologia, Hospital Universitari ‘Marqués de Valdecilla’.  CIBERNED, (Universitat de Cantàbria). IDIVAL, Santander. 356 AD i 289 controls.

De la mateixa manera, el laboratori de mostres biològiques de Fundació ACE ha participat activament tant en el genotipat de l'ADN com en l'anàlisi bioinformàtic dels resultats, obtinguts amb la col·laboració del Centre Nacional de Genotipat (CEGEN) i l'Hospital Universitari Virgen de Valme de Sevilla; que va ajudar a diversificar el grup de controls utilitzats en el programa GR@ACE. El Dr. Agustín Ruiz, director científic de Fundació ACE, ha dirigit l'anàlisi bioinformàtic dels resultats que avui es publiquen.

Aquesta valuosa contribució per part de Fundació ACE ha propiciat la seva incorporació al selecte grup d'institucions que supervisa aquest programa internacional de recerca en el qual participen 308 institucions de 20 països i tres continents (USA, França, UK, Holanda, Bèlgica, Islàndia, Espanya, Finlàndia, Alemanya, Suïssa, Irlanda, Itàlia, Grècia, Àustria, Suècia, Polònia, el Canadà, Austràlia i Portugal).

Grans quantitats de dades

“Aquest esforç és enormement complex i requereix la cooperació de molts socis. Nosaltres, en particular, aportem dades clíniques de milers de pacients. Això inclou també la incorporació de dades genètiques anònimes d'aproximadament 3.000 persones diagnosticades amb la malaltia d'Alzheimer a la Fundació", afirma el Dr. Agustín Ruiz, director científic de Fundació ACE, investigador principal del projecte GR@ACE i autor principal de DEGESCO en aquesta col·laboració.

Les clíniques de memòria europees i americanes van exercir un paper important, explica la Dra. Mercè Boada, directora mèdica de Fundació ACE i també investigadora afiliada a CIBERNED: "Es necessiten grans preparatius i de llarg recorregut per tal de realitzar un estudi com aquest. Des de 1996 i a través de la nostra clínica de memòria, hem diagnosticat a més de 25.000 persones, moltes d'elles amb trastorns de memòria; a les quals, a més, hem proporcionat seguiment mèdic durant anys. A través d'això, hem pogut construir un extens repositori de dades genètiques que hem posat a disposició per al seu estudi".

"En el cas d'aquests estudis genètics, en última instància, es tracta de comparar els genomes dels pacients i els controls", explica el Dr. Jordi Clarimon (Hospital de Sant Pau, Barcelona), coordinador nacional de DEGESCO. “Es van buscar les variants genètiques que es troben sobrerrepresentades en persones diagnosticades amb la malaltia. Per a això, es necessita estudiar el material genètic d'un gran nombre de subjectes, i comparar el genoma dels pacients amb el dels controls sans. Gràcies a la grandària de la mostra que s'ha analitzat en aquest estudi, s'ha pogut distingir els senyals aleatoris de les troballes reals".

Aquestes troballes suposen una important contribució per a conèixer la base causal de l'Alzheimer i obriran noves vies de tractament per a la malaltia en el futur. 

“Les petjades genètiques de les malalties ens apunten cap als mecanismes íntims de la patologia", diu el Dr. Pascual Sánchez Juan (H. Marqués de Valdecilla, Santander), membre del comitè executiu de DEGESCO i participant en aquest estudi. 

Fins al moment, els investigadors encara no saben quin paper exerceixen les noves regions identificades. Alguns d'aquests gens estan relacionats amb la proteïna beta-amiloide i la proteïna tau que se sap que són rellevants per a la malaltia d'Alzheimer. 

Això ja havia estat assenyalat per altres recerques, però amb les noves troballes sembla que, tant el maneig dels greixos com les gestions dels processos d'inflamació, són rutes moleculars importants que estudiar per a desenvolupar teràpies. 

“Respecte a les noves regions del genoma identificades, no podem dir amb certesa quin paper exerceixen”, afirma el Dr. Miguel Medina, membre del comitè executiu de DEGESCO i representant de CIBERNED en aquest programa. “Suposem que tenen un efecte, per exemple, en la fisiologia de les cèl·lules nervioses, la funció cerebral en general o en els processos de transport que es donen dins d'aquestes cèl·lules. A més, el sistema immunològic també sembla estar involucrat.”

“Com a pròxim pas, serà important investigar tots aquests gens amb molt més detall. El consorci DEGESCO està creixent enormement gràcies al desenvolupament del projecte GR@ACE, que liderem des de Fundació ACE. Aquest projecte no hauria estat possible sense l'impuls d'institucions privades i públiques com “La Caixa”, Grifols i el Ministeri de Sanitat, i la confiança que han dipositat en nosaltres. Aviat veuran la llum nous resultats interessants del nostre programa,” culmina Ruiz.

CIBERNED, referent estatal en innovació i ciència 

CIBERNED (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa per a l’àrea temàtica de Malalties Neurodegeneratives), és un consorci públic d’investigació creat per iniciativa de l’Institut de Salut Carlos III. El seu objectiu és impulsar la recerca, tant en prevenció, diagnòstic i seguiment com en tecnologies amb teràpies de les malalties neurodegeneratives. 

CIBERNED està integrat per grups de recerca sense contigüitat física, pertinents a diferents Administracions, Institucions i Comunitats Autònomes, del sector públic i privat, amb línies i objectius de recerca centrats en l’àrea especifica comú de les malalties neurodegeneratives, que es coordinen per a la consecució d’uns objectius científics que difícilment podrien plantejar-se en un context d’execució més restringit.