Ace:
Notícies

Entrevistem en Dani Feixas, director i productor del curtmetratge Paris 70, una història colpidora sobre l’Alzheimer però, sobretot, sobre les persones cuidadores.

Paris 70 segueix la vida d’en Jan, que canvia sobtadament quan a l’Ángela, la seva mare, li diagnostiquen Alzheimer. En Jan l’ha de cuidar i posar a prova el seu compromís i resistència. Ella, cada dia li pregunta pel seu pare però, en saber que va morir fa temps, es posa trista i ho passa molt malament. El seu fill es pregunta, hi ha alguna alternativa perquè la seva mare no pateixi?

D’on sorgeix la inspiració per produir la història “París 70”?

La inspiració neix de la idea de voler fer un curtmetratge d’una història personal, una història que també me la senti meva, però que alhora serveixi per ajudar a altres persones.

Feia temps que buscava un guió, però no qualsevol, buscava una cosa molt concreta perquè fer un curtmetratge et pot ocupar molt de temps i molts diners, inverteixes més d’un any de la teva vida i, si no és una història que t’arribi, podries perdre la motivació. Vaig llegir el guió del Nach Solis i vaig sentir que hi podria aportar l’energia per fer una pel·lícula curta.

Quines referències heu tingut en compte per construir el relat?

Inicialment, una de les coses que em va agradar va ser que el guionista era metge del servei de cures pal·liatives i cada dia veia en primera persona històries reals.

En segon lloc, per poder dirigir aquest curtmetratge, m’interessava tenir llibertat creativa absoluta, i ell me la va concedir.

La meva referència era una història personal. La meva tieta, qui em va cuidar a mi de petit, va tenir Alzheimer. La meva mare va ser qui la va cuidar durant tota la malaltia i jo vaig poder veure en primera persona la duresa de l’Alzheimer i el poc reconeixement que té la figura del cuidador.

Per què creus que és interessant parlar d’Alzheimer en l’audiovisual català i espanyol?

Penso que és molt important donar visibilitat a l’Alzheimer en l’audiovisual perquè aquest és un mitjà de masses, actualment no hi cap mitjà que tingui tanta visibilitat i això pot servir per conscienciar a molta gent de que tenim un problema molt greu, cada vegada més, i que s’ha de buscar una cura ja. Però també és molt interessant parlar de la figura del cuidador, reconèixer davant de tothom la seva feina i que entenguin la seva funció i els problemes que afronten.

Segurament, si tothom fos més conscient de la duresa de cuidar a una persona amb Alzheimer o de qualsevol altra malaltia degenerativa, es podrien trobar solucions més adients o invertir més recursos en les que ja existeixen.

Després de finalitzar la producció del curtmetratge, creus que la teva visió del cuidador ha canviat? Què saps ara que no coneixies abans? Què és el que més t'ha sorprès?

Jo he après moltes coses. Al endinsar-te en un projecte com aquest i haver de tractar aquest tema et fas molt conscient de la problemàtica actual i, alhora, també agafes més por per si algun dels teus familiar torna a passar per aquesta situació. Vosaltres sabeu molt millor que jo a què em refereixo. Però, sobretot, el que he après és que l’Alzheimer és una malaltia amb tantes cares que no només afecta la persona que hi conviu amb ella, sinó que afecta a tot el seu entorn.

Quins punts forts diries que té el curtmetratge per enamorar el públic?

En general, m’agrada que els punts forts me’ls diguin a mi. Cada persona pot trobar en el curtmetratge una cosa o altra que li agrada i m’encanta escoltar a tothom.

El que jo puc dir és que la direcció del curtmetratge buscava fer una història de ficció. Soc molt conscient que la realitat d’aquesta malaltia supera sempre la ficció però, sobretot, em volia centrar en els moments de lucidesa que apareixen en el segon grau de la malaltia per, d’alguna forma, poder experimentar amb la connexió emocional que existeix entre mare i fill.

Com ha estat l’acollida per part de cuidadors i famílies que conviuen amb l’Alzheimer?

La veritat és que molt bona. He rebut molt de feedback emocionant i això ens encanta a tot l’equip, perquè sempre és molt gratificant recollir comentaris positius, agraïments i diferents interpretacions quan parles d’un tema tant delicat.

Quins premis o reconeixements ha obtingut “Paris 70”?

De moment estem molt contents i emocionats amb la repercussió que està tenint el curtmetratge! Només fa un mes i mig que es va estrenar al Festival Skyline de Benidorm i ja tenim més de 12 seleccions en festivals i 6 premis, entre ells, millor curtmetratge espanyol en els Premis Fugaz 2023.

Creus que "París 70" pot estar entre els nominats als Gaudí i els Goya 2024?

Jo no soc gaire objectiu per poder respondre a aquesta pregunta, però crec que després de la feinada que comporta la producció d’un curtmetratge, qualsevol persona que li agradi el cinema li encantaria estar nominada als Gaudí i els Goya. És un reconeixement a la feina desinteressada del molta gent que viu pel cinema ja que, per desgràcia, avui en dia el curtmetratge és menystingut per gran part de televisions, plataformes i institucions. Però això és un altre tema...

En tot cas, com que ja tenim els punts, la nostra intenció és inscriure el curtmetratge als Premis Gaudí i als Premis Goya. Però no depèn de nosaltres si serà nominat o no, sinó dels acadèmics catalans i espanyols que l’han de votar.

També et pot interessar ...

"No sóc d'escriure però pensant en la meva dona em vaig inspirar"

01/05/2016Sensibilització
El Sr. Ferran Casadesús i la Sra. Iolanda Sanz de l'Església van recollir el Premi ACE en poesia i relat breu, respectivament, el passat divendres 2...