Blog | Tartaglia, una xarxa on intercanviar informació rellevant per a la recerca

Poder saber quines són les persones que en el futur desenvoluparan una malaltia és una de les tasques científiques més importants dels darrers temps en recerca en salut.

A Ace Alzheimer Center Barcelona som els líders en recerca de l’Alzheimer, on un dels objectius principals és el d’identificar paràmetres de la parlaque permetin identificar persones que es troben exposades a un major risc d’aquesta malaltia.

El projecte s’emmarca en un de més gran anomenat Tartaglia (Niccolò Tartaglia, matemàtic i ingenier italià del segle XVI), on treballen 16 entitats sanitàries i tecnològiques, i que té com a objectiu aprofitar els avantatges que ofereix la intel·ligència artificial per a resoldre alguns del reptes de la medicina i accelerar la investigació clínica. La clau de Tartaglia és dissenyar una xarxa de treball de col·laboració entre entitats diferents, en forma d’una xarxa federada, a on es comparteixen dades clíniques de manera segura i a on convergeixen perfils professionals diversos (sanitaris, biòlegs, informàtics, científics de dades, etc...).

Però, perquè ens interessa la parla?

L’any 1996 es va publicar en la prestigiosa revista mèdica JAMA un estudi que tenia com a participants un grup de monges de clausura als Estats Units. D’elles es van recollir diversos paràmetres, fent ús de les dades autobiogràfiques extretes de les seves comunicacions per carta. Les primeres dades recollides es remunten a quan les participants tenien poc més de 20 anys d’edat.

Quasi seixanta anys després, es va avaluar la capacitat cognitiva d’aquelles participants que estaven vives. En el cas de les difuntes, es va poder estudiar el seu cervell per intentar identificar indicadors de la malaltia d’Alzheimer.

Els resultats indicaven que presentar menys capacitats lingüístiques ja durant la joventut es relacionava amb unes capacitats cognitives més pobres durant la vellesa, així com amb una major probabilitat de desenvolupar Alzheimer.

Han passat més de 25 anys des de la publicació d’aquest estudi i les capacitats tecnològiques que tenim a disposició actualment per analitzar llenguatge han canviat substancialment.

Sabem que les alteracions de la memòria, que són les que més ens criden l’atenció en la malaltia d’Alzheimer, s’associen també amb canvis en la producció del llenguatge. La presència de signes de deteriorament cognitiu que tinguin una aparició molt inicial, el que coneixem com a signes d’inici precoç o primerenc, moltes vegades sol suposar haver de dur a terme exploracions neurològiques i neuropsicològiques integrals.

Aquestes exploracions i la interpretació dels resultats demanen una elevada experiència i, sovint, requereixen diverses hores d’exploració. Aquesta inversió de recursos, malauradament, no facilita que es facin avaluacions repetides ni, encara menys, que s’adrecin a persones que no pateixen a la malaltia però que poden estar presentant ja alguns indicis de la mateixa.

La forma tradicional d'avaluar la funció del llenguatge s'ha basat habitualment en l'ús de tests lingüístics estructurats, inserits en bateries d’avaluació més o menys extenses on s’avaluen sovint altres funcions cognitives i que se solen conèixer popularment com a proves de “llapis i paper”. Aquest seria el procediment més freqüent que s’espera quan es vol fer una avaluació exhaustiva de tota persona.

No obstant, l’aparició de tecnologies de processament de la parla, basades en intel·ligència artificial, sumada a la capacitat de processament dels ordinadors actuals, permeten complementar i diversificar les estratègies disponibles per a la identificació de persones que es troben en situació de risc. Moltes d’elles, i com exposàvem abans, són persones que no presenten símptomes manifestament rellevants o preocupants, però sobre les que caldria parar ja certa atenció.

L’anàlisi de la parla espontània es basa en l’anàlisi de converses o en la descripció, parlada, d’activitats que són ordinàries, que tenen a veure sovint amb activitats de la vida quotidiana. Una d’aquestes tasques, molt emprada, és la descripció d’una imatge on està succeint una acció. Aquest tipus de tasques tenen l’avantatge que són fàcils d’emprar en els tests i solen ser representatives de les capacitats lingüístiques de la majoria dels nostres pacients, ja que es basen en, com dèiem, activitats personals o comunament portades a terme per la majoria de persones.

A més, molt important, permeten que puguin ser utilitzats dispositius digitals, com per exemple una tauleta o un telèfon mòbil, i sense que sigui necessari invertir més que uns pocs minuts per resoldre l’activitat. Tot i la senzillesa de l’avaluació, ens és possible generar una gran quantitat de variables, d’indicadors, que poden ser quantificats i que poden esdevenir de gran interès científic un cop han estat degudament processats i analitzats. I això ho podem fer, actualment, de manera automàtica i quasi al moment, gràcies a l’ús de sistemes informàtics.

Com ho fem a Ace Alzheimer Center Barcelona?

Demanem als nostres usuaris que col·laborin invertint uns pocs minuts de més en completar aquest nou protocol de llenguatge. Ho fan aprofitant la mateixa visita que ja tenen programada amb nosaltres. Només ens ocupa 6-7 minuts. El que demanem són activitats com descriure una acció presentada en un dibuix o parlar lliurament sobre un esdeveniment personal agradable. I ho fem emprant una tauleta.

Aviat podrem fer aquestes exploracions de la parla des de casa, sense que el pacient hagi de venir a visitar-nos presencialment. De fet, nosaltres ja oferim a alguns dels nostres pacients i familiars seguiments i exploracions ordinàries des de casa, gràcies a l’ús de dispositius mòbils o ordinador.

Per assegurar-nos la qualitat del processament de la parla dels nostres pacients i dels millors algoritmes d’intel·ligència artificial per identificar els paràmetres més rellevants, disposem de la plataforma digital d’Accexible, una empresa tecnològica especialitzada en el processament automàtic de la parla i que forma part també del consorci de Tartaglia.

Què més ens cal en aquest projecte?

Continuar enriquint la mostra d’estudi. Que vagi creixent.

Ens calen més persones afectades per demència, però també persones que encara no pateixen la malaltia, ja que són les persones d’un enorme valor en recerca quan es vol identificar variables o símptomes d’aparició primerenca.

Quan més persones avaluades tinguem, i quan més enriquida estigui en termes de manifestació de la malaltia (en estadi, gravetat, tipus de demència...) més opcions tindrem d’identificar factors de la parla (a vegades subtils!) que poden tenir una gran rellevància en la detecció de persones amb un major risc de desenvolupar Alzheimer.

Tenim previst avaluar més de 1500 persones, algunes d’elles més d’una vegada, amb la intenció de poder fer-ne un seguiment.

El projecte Tartaglia ens ha permès dotar-nos de part dels recursos econòmics i professionals necessaris per dur a terme un projecte tecnològic d’aquesta envergadura.

DR. SERGI VALERO

Responsable de Psicologia Mèdica a Ace Alzheimer Center Barcelona

Sobre TARTAGLIA  

El projecte TARTAGLIA, Xarxa federada per a accelerar l'aplicació de la IA en el sistema sanitari espanyol, neix amb l'objectiu de trencar les sitges de dades dels centres assistencials a través de la creació d'una xarxa d'aprenentatge federat que permeti compartir aquesta informació preservant la seva privacitat i confidencialitat per a obtenir, de manera comuna, un model de IA. El principal repte de TARTAGLIA és crear un ecosistema que canalitzi l'activitat de la recerca i permeti construir eines de IA sobre les dades de manera conjunta i segura, establint una xarxa federada com a factor clau per a contribuir i beneficiar-se dels bancs de dades.  

El projecte TARTAGLIA és finançat a través del Programa Missions de R+D en Intel·ligència Artificial de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital (Núm. Expedient MIA.2021.M02.0005), corresponent als fons del Pla de Recuperació, Resiliència i Transformació (TSI-100205-2021-5).

https://www.tartaglia.es/wp-content/uploads/2023/03/Logos-PlanRecuperacion-Tartaglia-scaled.jpg 

També et pot interessar ...

BLOG | Assajos clínics; mites i veritats

28/04/2021Sensibilització
Carla Abdelnour ens explica en què consisteix un assaig clínic. Aquests tenen la finalitat de desenvolupar medicaments per retardar i curar l'Alzheimer aplicant el mètode científic.