Blog:
Ace

Blog | Els canvis conductuals en l’Alzheimer

La demència tipus Alzheimer és una malaltia integral i de llarga duració. A més dels canvis en les funcions cognitives i afectacions en la capacitat per fer les coses del dia a dia, es produeixen canvis i alteracions conductuals en la persona que la pateix.

És una malaltia molt complexa. Es va produint una pèrdua progressiva de les capacitats de la persona que pot generar confusió, desorientació, sentiments d’inseguretat, ansietat, frustració, tristor, així com interpretacions errònies de la realitat entre d’altres.

L’entorn de la persona amb Alzheimer, la seva família i, especialment el seu cuidador principal, també formen part del procés de la demència. Són agents terapèutics, és a dir, les seves actituds i comportaments intervenen favorable o desfavorablement en el curs de la malaltia. Depèn de com actuem, com contestem o reaccionem, què exigim o demanem, podem facilitar o evitar l’aparició d’alteracions conductuals. Així, és molt important tenir coneixements sobre la malaltia, els símptomes que poden aparèixer i de com actuar.

La persona amb demència sovint no és conscient de les seves limitacions i necessitats, això pot generar conductes oposicionistes quan intentem ajudar-la, o pot negar-se a prendre la medicació perquè creu que no li cal.

A continuació, exposem 6 situacions amb les que ens podem trobar i quina seria la millora manera d’abordar-les per a familiars i cuidadors:

1. Les persones amb Alzheimer poden manifestar simptomatologia depressiva i apatia. Disminueix la iniciativa i la motivació per a fer coses i tendeixen a no voler fer res. Poden sentir tristor, tenen més dificultats per fer i per gaudir de les coses que abans els agradaven, perden interès pel seu aspecte personal i pel seu entorn. Tendeixen a l’aïllament. Poden tenir inestabilitat emocional amb variacions sobtades de l’estat d’ànim.

Els cuidadors hem d’actuar amb molta paciència i tacte, oferir ajuda a la persona sense invalidar-la ni fer-la sentir malament, sense evidenciar els dèficits de memòria. Generar confiança i obtenir el consentiment de la persona.

2. Davant de la confusió creixent i les dificultats per fer front a les demandes de l’entorn també pot aparèixer ansietat o conducta motora anòmala. Es mostren inquiets, preocupats, amb temor, poden fer accions repetitives sense un objectiu determinat com canviar constantment les coses de lloc o caminar sense parar i sense rumb.

Els cuidadors hem de proporcionar i compartir activitats amb les que puguin gaudir i que augmentin la seva autoestima. Potenciar la sensació d’utilitat de la persona, donar afecte.

3. La persona pot estar més irritable i enfadar-se amb facilitat i pot mostrar agitació o agressivitat, principalment quan se’ls hi porta la contrària. Pot alçar la veu, insultar, empentar., així com llençar objectes o donar cops.

Hem de donar seguretat, oferir distracció evitant la sobre estimulació, calmar a la persona, introduir hàbits i rutines i proporcionar un entorn segur.

4. També pot aparèixer una desinhibició conductual i/o conductes impulsives, ja que poden tenir dificultats per valorar quines conductes són apropiades o no. A vegades fan conductes infantils, o conductes sexuals inapropiades, poden despullar-se en públic o dir coses que poden ferir els sentiments dels altres. És possible que no respectin el seu torn en una cua.

Generalment estan fent una interpretació errònia de la situació, hem de mantenir la calma i intentar empatitzar amb la persona per entendre el que està provocant aquesta reacció. Evitar apropar-nos massa si ens pot agredir físicament, intentar evitar la paraula “no” ja que pot provocar aquesta reacció agressiva.

5. Es pot produir una alteració de la percepció de la realitat i provocar idees delirants o deliris i al·lucinacions. Així la persona pot manifestar suspicàcia i desconfiança i tenir creences de coses que no són reals, com que algú els vol fer mal, idees de robatori, escoltar veus o veure persones que no hi son.

Hem d’evitar les discussions, no fer servir el raonament per convèncer a la persona de la seva percepció errònia, no negar el que està experimentant com una experiència real sinó que hem de donar seguretat, calmar i distreure a la persona.

Hem de tenir en compte que la seva reacció és fruit d’una mala interpretació de la realitat. Hem de vetllar per la dignitat i la integritat de la persona, proporcionar entorns adequats a l’execució de la conducta i explicar, si és necessari que la seva conducta no és conscient.

6. Es poden produir també canvis de la conducta alimentària mostrant una ingesta excessiva, compulsiva o insuficient , així com alteracions del son, amb insomni o despertars freqüents com una hipersomnolència.

Davant de qualsevol alteració conductual hem d’analitzar quan es produeix i si podem identificar i modificar possibles factors desencadenants, com poden ser necessitats no cobertes (biològiques o emocionals), factors de l’entorn (molt soroll, canvis de rutina) alteracions de l’estat de salut (infeccions), o una aproximació inadequada per part del cuidador (exigència excessiva, confrontament amb els dèficits).

L’actitud de familiars i cuidadors és un factor a tenir en compte en el curs de la malaltia. Per aquesta raó, és important prendre una postura oberta i empàtica, ser conscient que els trastorns de conducta són involuntaris i, sovint, no tenen un tractament específic, així com ser conscients que són sense mala fe i fruit de la demència i que, per tant, no s’han de confrontar ni prendre com a atacs personals.

Una aproximació propera i comprensiva és la millor solució per millorar la situació tant de la persona amb Alzheimer com dels qui l’envolten.

Si la persona o el cuidador estan patint i no funcionen les mesures i estratègies no farmacològiques és necessari informar al metge per a que pugui valorar la conveniència de prescriure un tractament farmacològic.

PILAR CAÑABATE

Responsable de Treball Social a Ace Alzheimer Center Barcelona

MARINA GUITART

Coordinadora Centre de Dia d'Ace Alzheimer Center Barcelona