La fundació:
Notícies

L'àrea cerebral que allotja els records musicals es veu menys afectada per la malaltia de l'Alzheimer 

Sense saber molt bé per què, la música és una de les poques armes que tenen els terapeutes per fer front a l'avanç de l'Alzheimer. Tot i la devastació que provoca aquesta malaltia al cervell i, en particular, en la memòria, una gran part dels malalts conserva els seus records musicals encara en les fases més tardanes. Un estudi assenyala les possibles causes d'aquest fenomen: la música la guardem en àrees cerebrals diferents de les de la resta dels records.

El lòbul temporal, la part del cervell que va des de la templa fins a la zona posterior de l'oïda és, entre altres coses, la discoteca dels humans. Aquí es gestiona la nostra memòria auditiva, cançons incloses. Estudis amb lesionats cerebrals donen suport a la idea que guardem la música en una xarxa centrada en aquesta zona. No obstant això, el lòbul temporal també és el que pateix abans els estralls de l'Alzheimer. Com s'explica llavors que molts malalts no sàpiguen ni el nom ni com tornar a casa però reconeguin aquella cançó que els va emocionar dècades enrere? Com pot ser que alguns pacients siguin incapaços d'articular paraula i, no obstant això, arribin a taral·lejar temes que van triomfar quan ells encara podien recordar?

Per intentar respondre a aquestes preguntes, investigadors de diversos països europeus liderats per neurocientífics de l'Institut Max Planck de Neurociència i Cognició Humana de Leipzig (Alemanya) van realitzar un doble experiment. D'una banda, van buscar quines zones del cervell s'activen quan sentim cançons. De l'altra, un cop localitzades, van analitzar si en els malalts d'Alzheimer aquestes àrees cerebrals presenten algún signe d'atròfia o, al contrari, resisteixen millor a la malaltia.

Per localitzar on guarda la música el nostre cervell, els investigadors van fer escoltar a una trentena d'individus sans 40 triplets de cançons. Cada trio, estava format per un tema molt conegut tret de les llistes d'èxits des de 1977, cançons de bressol i música tradicional alemanya. Les altres dues cançons eren similars a la primera, però les van seleccionar d'entre els fracassos musicals, és a dir, buscant que no fossin conegudes.

Tal com expliquen a la revista Brain, el disseny de l'experiment es basava en la hipòtesi que l'experiència de sentir música és, per al cervell, diferent de la de recordar-la i en tots dos processos intervenen xarxes cerebrals diferents. Durant les sessions, l'activitat cerebral dels voluntaris va ser registrada mitjançant la tècnica d'imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI). I així van comprovar que la música s'allotja en zones del cervell diferents de les àrees on es guarden els altres records.

"Almenys, els aspectes crucials de la memòria musical són processats en àrees cerebrals que no són les que habitualment s'associen amb la memòria episòdica, la semàntica o l'autobiogràfica", diu el neurocientífic del Max Planck i coautor de l'estudi, Jörn-Henrik Jacobsen. "Però cal ser molt cautelosos quan afirmem una cosa tan absoluta", afegeix prudent.

Extracte de El País.

Així mateix, Fundació ACE disposa de tallers especials de musicoteràpia, adaptats especialment als diferents grups de pacients. En les persones en fases lleus i/o moderades, es treballa principalment l'àrea cognitiva per retardar el grau de dependència que tenen aquestes persones. S'incideix en aspectes cognitius i en aspectes físics; incidint especialment en la coordinació motriu, la força, l'equilibri, la respiració, la prevenció cardíaca, etc. A l'àrea emocional es treballen el reconeixement i expressió d'emocions, l'autoestima, la depressió (en les primeres fases de la malaltia és bastant freqüent) i l'ansietat entre d'altres. I en l'àrea social tots els aspectes relacionats amb relació amb altres persones, i com a eina per a evitar l'aïllament social.

 

També et pot interessar ...

Les persones amb demència tenen pitjor salut visual, segons un nou article de Fundació ACE

04/07/2019Recerca
Les persones amb demència presenten pitjors paràmetres de salut visual que aquelles amb menor grau de deteriorament cognitiu. Així ho indica un nou article publicat per l'equip de recerca de Fundació ACE.